Dm. 9 feb 20h: “Osama”
Febrero 7th, 2010
- Cartell de la pel·lícula “Osama”
Director: Siddiq Barmak
Interprets: Marina Golbahari, Khwaja Nader, Arif Herati, Zubaida Sahar, Hamida Refah, Gol Rahman Ghorbandi
Afganistán/Japón/Irlanda, 2003 Durada: 82′ Que un home es faci passar per una dona o que una dona es faci passar per un home és un recurs habitual en el món del cine. Recordeu, per exemple, pel·lícules com “Con faldas y a lo loco”, “La novia era él”, “Yentl”, “Shakespeare in love”, “Tootsie”, “La señora Doubtfire”, “M, Butterfly, “Madame Sata”…
Sovint la necessitat del canvi està motivada per exigències dramàtiques- per exemple, a “Con faldas y a lo loco” els dos protagonistes han de fugir d’uns gàngsters que els volen eliminar- , però el tractament adopta els trets de la comèdia.
Podeu anar a veure “Osama”, una pel·lícula afganesa dirigida per Siddiq Barmak i que ens presenta el cas d’una nena de dotze anys que viu amb la mare i amb l’àvia. La falta del pare les condemna a la misèria, ja que no poden treballar ni sortir soles al carrer, perquè el règim talibà no ho permet. En aquest cas, doncs, de comèdia res de res.
De bon començament el director ens situa el clima del drama que patirà aquesta nena: la repressió d’una manifestació de dones amb burka i la visita que fan a un hospital on no hi ha res, perquè els talibans van desfer tota la infrastructura hospitalària i van perseguir les persones que tenien coneixements mèdics, sobretot si eren dones.
La mare té una idea per millorar les condicions de vida: fer passar la nena per un nen. Aquesta criatura –recordem que té dotze anys- ha de dissimular la seva identitat. Ara ja no s’haurà d’amagar sota la burka de la seva mare, sinó que haurà d’aparentar que és un nen i d’aquesta manera podrà treballar.
Els talibans agafaven els nens i els obligaven a anar a les madrasses, les escoles religioses que els bevien l’enteniment i els convertien en uns fanàtics, en éssers sense ànima. La nena va a parar a una d’aquestes escoles i acaben descobrint-la. La seva situació empitjora i l’aboca a un futur sense esperança.
Què ens queda per afrontar les misèries d’aquesta vida, de la vida que viurà la petita Osama? Les escenes de l’àvia, quan li explica contes a la nit per ajudar-la a trobar la pau que necessita per entrar al món dels somnis –Osama mereix, com tota criatura, omplir les seves nits amb somnis meravellosos- o les relacions que estableix amb Espandi, un nen que coneix la seva identitat i que l’ajuda en tot moment.
“Osama” és una proposta molt dura, d’aquelles que quan s’acaba la pel·lícula tothom surt de la sala en silenci, mirant a terra i amb l’ànim encongit. Justament per això és una pel·lícula que cal anar a veure, per poder-nos fer una imatge més encertada del que els éssers humans podem arribar a fer i per prendre partit a favor de les víctimes de qualsevol ignomínia.
Sinopsi:
