Del 14 de novembre al 12 de desembre
A l’Ateneu Alom�
………. PROGRAMACI� ……….
Dissabte 14 novembre, 19 h.
Miquel Amor�s: �Moviments aut�noms durant la transici�
Recorregut per la hist�ria dels moviments aut�noms durant els anys de l’anomenada “transici�”, les seves lluites i experi�ncies, potencialitats i limitacions… Tot plegat en un context de reestructuraci� capitalista que va significar el pas d’una dictadura “cl�ssica” a una dictadura del mercat, per a continuar el proc�s “desarrollista” ja comen�at a l’etapa anterior.
……….
Dissabte 21 de novembre, 19 h.
Joan M. Rosich: �El moviment llibertari al Camp de Tarragona des de la transici� a l�actualitat�
Partint del mateix moment hist�ric que la xerrada anterior, analitzarem el desenvolupament del moviment llibertari des d’una �ptica local. farem un rep�s de totes les experi�ncies al Camp: acci� sindical, ateneus, publicacions, etc, fins arribar a l’actualitat.
……….
Dissabte 28 novembre, 19 h.
Galo A. Romero: �Revoluci� social durant l�anomenada Guerra Civil�
Davant la propaganda governalmental sobre la recuperaci� de la mem�ria, que considerem nom�s una estrat�gia del poder per a implantar l’oblit sobre els projectes socials que en aquesta �poca van q�estionar m�s directament la dominaci�. Volem resaltar els fets m�s importants i de car�cter revolucionari i aut�nom de la classe obrera per a extreure conclusions que encara puguessin ser v�lides a dia d’avui.
……….
Divendres 4 desembre, 19 h.
Josep S�nchez Cervell�: Maquis i anarquisme: la resist�ncia llibert�ria durant el Franquisme�
Resum sobre les formes de resist�ncia llibert�ria al franquisme des de la postguerra fins a finals dels anys 50, veient quines eren les estrat�gies d’aquesta lluita i per qu� es va acabar. Partirem d’un marc general fins arribar a un context m�s local del que van ser els maquis anarquistes a la provincia de Tarragona.
……….
Dissabte 12 desembre, 19 h.
Dolors Mar�n: �Hist�ria del feminisme anarquista des del 1931�
Com a tema transversal en el cicle� hem escollit la q�esti� espec�fica del feminisme al moviment llibertari, la qual �s bastant desconeguda per a la majoria de nosaltres, per� pensem que �s molt important per tenir una visi� encara m�s global del que ha estat la hist�ria de les lluites per a l’emancipaci� social alhora que toca q�estions imprescindibles d’abordar per a dur a terme aquesta emancipaci�.
Te�n recordes?
Mem�ria de Peix pren forma arran de la inquietud d’uns individus pel que fa al tema de la mem�ria hist�rica. Veient que la historiografia oficial sempre ha relegat a l’oblit la nostra hist�ria, els fets que m�s ens interessen i afecten en la construcci� del nostre present, vam decidir posar en marxa aquest projecte per donar veu i treure a la llum la hist�ria dels ven�uts, reivindicar que sota la “Gran Hist�ria” hi ha la nostra, la dels treballadors, la de les minories, la dels perseguits, els exclosos… i tamb� de les lluites d’aquests col�lectius que construint espais aut�noms caminaven cap a la emancipaci� social.
Per naltros la mirada al passat no ha de tenir cap tipus de mistificaci� ni de nost�lgia. Si fem aquest exercici �s per a tractar d’extreure les conclusions m�s radicals de cada proc�s hist�ric que puguin servir-nos avui en dia. Tamb� per a rescatar de l’oblit aquells fets que han estat totalment censurats o trossejats, de manera que es puguin presentar a�llats i sense possibilitat d’enteniment per part de la historiografia oficial.
Ara b�, creiem que actualment, en el context de dominaci� capitalista espectacular, ja no es fa servir la hist�ria com una manipulaci� del passat per a justificar el present, sin� que es presenta com una mercaderia de consum de banalitats amb l’objectiu de desarrelar-nos de la nostra mem�ria, consolidant la ignor�ncia absoluta a trav�s de la imposici� d’una hist�ria momificada i apta per al negoci de museus i editorials.
Aix� mateix defensem la reconstrucci� col�lectiva del nostre passat i per aix� ens oposem a la passivitat davant el relat dels especialistes. La ra� d’aix� �s que la gran majoria del m�n acad�mic treballa defensant l’ordre establert. Aquesta lectura acr�tica del passat limita les possibilitats d’acci� emancipadora al present. A l’intentar plantejar una lectura diferent d’aquest passat tractem d’aportar el nostre gra de sorra per a establir un espai pol�tic aut�nom avui en dia, intentant descobrir les possibilitats d’intervenci� radical a l’actualitat.
Comencem la nostra marxa amb aquest cicle de mem�ria llibert�ria i tractarem de continuar la nostra tasca organitzant m�s activitats d’aquest tipus, en l’edici� de materials que ens semblin interessants, amb col�laboracions en revistes,…
Estem oberts a treballar amb altres grups o individus que tractin aquest tema.
Per qualsevol cosa que vulgueu: [email protected]
