Dv 12 feb 19h “L’Espoir/Sierra de Teruel”

El divendres 12 de febrer a les 19h projecci de “Sierra de Teruel / L’espoir”, el mtic film d’Andr Malraux .

Cartell de Sierra de Teruel

Cartell de Sierra de Teruel

“Sierra de Terue”l -tamb coneguda com “LEspoir”- s una pellcula francoespanyola dirigida per l’escriptor francs Andr Malraux entre els anys 1938 i 1939. El gui est basat en la novella del propi Malraux L’Espoir (L’esperana). Recrea un episodi de la Guerra Civil espanyola, en la qual l’escriptor va participar com a aviador al servei de l’exrcit republic.
La major part del rodatge es va fer a Catalunya, a les localitats de Barcelona, Tarragona i Collbat, entre d’altres. L’escriptor valenci Max Aub en fou ajudant de direcci i va ser l’encarregat de traduir el gui al castell.
El rodatge de la pellcula es va veure interromput per l’avan de les tropes franquistes envers Catalunya. L’equip hagu d’eixir del pas per la frontera de Portbou i acabar la pellcula a Frana.

– Com digu el mateix Max Aub sobre la pellcula: No es un documental sino un documento. Un homenaje al pueblo espaol a tantos venidos de cien partes del mundo para defenderlo y, espejo de lo mismo, un homenaje de estos al pueblo espaol, defensor entonces de su honra y su libertad.
La pellcula descriu una acci bllica de l’exercit repblica per aturar l’avan de les tropes franquistes a l’interior de Teruel. L’objectiu principal ser destruir un pont que abasteix un camp d’aviaci de l’enemic. L’acci es dividir en dues parts. Una primera, on els milicians que resisteixen a l’interior de la Saragossa franquista lluitaran per dur les poques armes que tenen al front per tal que el poble pugui fer front a l’enemic amb alguna cosa ms que pedres. El director posa en tot moment l’atenci en mostrar la precarietat, el coratge i lheroisme dels militants del bndol repblica. Aix utilitzar actors secundaris no professionals per a retratar la veritat dels rostres que participen en la lluita i no defugir escapar del ritme bllic de la cinta per mostrar la humanitat dels personatges. Com el miner aviador que se sent vell en trobar ridcula l’afici dels seus companys d’avi de volar amb les seues mascotes. O el telefonista militant de la CNT que desprs de trucar a Madrid el 19 de juliol arrenca el cable de la paret.
Un especial relleu dramtic adquireix la seqncia dins del bombarder que no t res a envejar a d’altres produccions blliques de l’poca. Malraux aconsegueix transmetre la tensi de la guerra i l’absurd de la mort sense donar-li un rostre a l’enemic. No es necessari, tothom el coneix i daquesta manera els soldats lluiten contra franctiradors amagats rere persianes o esquadres d’avions vistes en la distncia.
Per no s noms contra els franquistes contra el que lluiten els partisans de Malraux sin tamb contra la pobresa. Lluita que es du a terme des de l’organitzaci i la distribuci dels recursos en uns pobles i unes terres tan dures com sn les serres de Terol. Aix emociona la imatge dels voluntaris que transporten els aliments del poble resistent a coll perqu les camionetes que ho feien sn necessries al front. O la filera quasi inacabable d’objectes que porten els vilatants, desfent-se del poc que tenen per a ajudar amb la fabricaci de bombes. I no noms lluiten contra la pobresa amb la cooperaci sin que tamb ho fan amb la dignitat i el coratge. Amb el coratge del vilat que creu defallir al volar per primer cop ben a ras de terra. I amb la dignitat dels vells que amb els seus rostres i el seu suport acompanyen els ferits perqu com diu un home que per la edat quasi no pot valdres, almenys pot donar-los les grcies.
Agradar tamb aquesta pellcula a aquells que agradin de saber com era lEspanya de la primera meitat del segle passat, aix hi veur espectaculars imatges exteriors i allucinants plans aeris, junt amb els vestits i la manera de fer de la gent senzilla, les terres els camps i uns paisatges que a vegades han canviat molt i a vegades no han canviat tant.
En definitiva una pellcula que defuig la poltica per a posar-se a la vora del poble, de la gent senzilla que lluita com podia, i tamb dels voluntaris internacionals que van venir d’arreu per lluitar per la llibertat i contra el feixisme.