El proper dimecres 13 cap a les vuit del vespre CINE-F�RUM a L’ATENEU amb el tema “S�n els ordinadors i la internet bons o dolents per a la humanitat”. Per posar-nos en situaci� veure’m la pel�l�cula “El segador de gespa”:
– Els ordinadors primer i la internet despr�s s’han convertit en quelcom usual a les nostres vides, fins i tot, per alguns de nosaltres imprescindible. No fa pas tant que arribaren aquells ordanadorets de vuit bits que quasi nom�s servien per a jugar i, ara, sembla ser que el departament d’ensenyament prefereix posar ordinadors a les escoles a contractar nous mestres. Tots els nens tenen la seva consola de videojocs i molts d’ells es passen m�s temps jugant a exterminar races de zombis o criant gossets virtuals que no pas jugant amb d’altres nens, estudiant o ajudant als seus pares en les tasques de la llar.
A les empreses totes elles tenen sistemes inform�tics, per� ja moltes es queden sense treballadors. I en els cotxes, els microones, els telefons i ben aviat els respalls de dents hi podem trobar microcomputadores conectades en xarxa per assegurar-nos una experi�ncia total. L’orgasmatron, aquell aparell inventat per Woody Allen que permetia tenir orgasmes a mansalva amb la �nica intervenci� d’una m�quina sembla que no est� pas tan lluny. Tot i aquest, el que �s un fet�s que les empreses de cites prosperen fins i tot en temps de crisi perqu� de tant passar-se el temps davant dels ordinadors la gent ja no sap relacionar-se.
Es clar que sense els ordinadors molts dels aven�os de la ci�ncia i la tecnologia no serien possibles. Gr�cies als ordinadors podran curar-se enfermetats gen�tiques i descobrir-se el codi gen�tic hum�. Gr�cies als ordinadors podem saber millor com va formar-se l’univers i fins i tot gr�cies als ordinadors podem fer recreacions aproximades de com fou la Jerusalem de Jesucrist. Se’ns dubte tot aix� es ben valu�s, com tamb� ho �s el email que ens permet millor comunicar-nos amb els nostres i per suposat la internet: quina gran quantitat d’informaci�! Des de qualsevol rec� amb l’�nic ajut d’un ordinador i una conexi� podem accedir a tota la informaci� del m�n. Aix� est� tenint un efecte imparable en el desenvolupament de la mateixa informaci� que es perfila s’ordena i s’afina d’una forma que ens era desconeguda fins ara.
No hem de parlar tampoc de l’arxiconeguda potenciaci� del control que han dut els ordinadors, de la gran millora de la capacitat d’organitzaci� que han aportat als estats. Una millora que est� permetent un aven� radical en tots aquells problemes que per falta d’una log�stica adequada semblaven irresolubles: el tr�ffic, el control en temps real dels preu de les mercaderies, la gesti� d’una creixent quantitat de dades, que no puguis mangar un llibre d’una biblioteca sense que se’n enterin totes les altres, etc.
Per tot aix�, i perqu� volem saber una mica millor que s�n aquests aparells que tenim a casa i que �s aix� de la internet tot parlant entre nosaltres sense m�s intenci� que passar una bona estona xerrant i veient una pel�l�cula hem decidit preguntar-nos per la bondat o maldat d’una tecnologia que la humanitat ha creat i que l’humanitat hauria de tenir el dret de decidir si �s bona o �s dolenta. S�N BONS O DOLENTS ELS ORDINDORS I LA INTERNET PER LA HUMANITAT?
