12 de gener. �La ciutat cremada�, d’Antoni Ribas, 1976. Censurada durant m�s d’un any, narra els fets succe�ts a Barcelona des de la Guerra de Cuba fins a la Setmana Tr�gica; de 1899 a 1909.
19 de gener. �La teranyina�, d’Antoni Verdaguer, 1990, sobre una novel�la de Jaume Cabr�. Conflicte laboral a una f�brica on fan uniformes militars per anar a la guerra del Marroc.
26 de gener. �Vint anys no s�n res�, de Joaquim Jord�, 2004. Reportatge sobre les vides, vint anys despr�s, de diverses persones que a partir del conflicte laboral viscut a l’empresa Numax, van decidir apostar per una altra vida, una altra Transici�…
Dimarts 25, a les 20h, Xerrada informativa sobre l’enduriment del codi penal a c�rrec de Blanca i Meritxell (Advocades de CGT)
Divendres 28, a les 21,30h, Sopador Vegetari� pro biblioteca llibert�ria.
Exposici� de publi-poemes durant tot el mes de Gener.
FITXES DEL MATERIAL: (Totes les pel�licules, a les 20h)
�La ciutat cremada�
Direcci�: Antoni Ribas (1975-1976). 160 minuts.
Int�rprets: Rafael Anglada, Heribert�Barrera, Josep Benet, Francisco Casares, Josep M. Castellet, Xabier Elorriaga, N�ria Espert, Pau Garsaball, Teresa Gimpera,�Alfred Lucchetti, Jos� Luis L�pez V�zquez, Adolfo Marsillach, Marta May, Jeannine Mestre, �ngela Molina, Ovidi Montllor, Miguel�Porter, Montserrat Roig, Marina Rossell, Montserrat Salvador, Mary Santpere, Joan Manuel Serrat, Patty Shepard, Jordi Sol�-Tura, Iv�n Tubau, Jos� Viv�.
Gui�: Antoni Ribas, Miquel Sanz. Fotografia: Teodoro Escamilla. M�sica: Manuel Valls i Gorina.�Ambientaci� i decoraci�: Josep Massagu�, Jordi Berenguer.
Narra els esdeveniments hist�rics que es produ�ren a�Barcelona entre els anys 1899 i 1909; des de l�arribada�dels soldats de la guerra colonial de Cuba fins al proc�s�d�esclat popular que pass� a la hist�ria com la Setmana�Tr�gica. Al voltant de la fam�lia Palau, mostra de la�burgesia catalana i del desenvolupament econ�mic de�l��poca, succeeixen els fets pol�tics i socials m�s rellevants del per�ode.
�Primer t�tol de la trilogia del director sobre la hist�ria�de Catalunya del segle XX, que complet� amb Vict�ria�(1981-83) i Terra de canons (1993-2000). Emotiu film�epicohist�ric de resson�ncies catalanistes, que desbord� la seva condici� de producte cinematogr�fic,�sobretot quan s�estren�, ja que es tractava del primer�film en catal� de la Transici�. Tingu� alguns problemes�amb la censura, que s�havia de resituar en un Estat�democr�tic. Aquest decidit esperit de reivindicaci�catalanista i de recuperaci� de la reprimida mem�ria�hist�rica es manifest� en el finan�ament del film (aportacions individuals i inversors populars). Molts dels�inversors hi participaren com a actors, entre els quals�destaquen: Alfons Carles Com�n, Jordi Botja, Josep�Benet, Montserrat Roig, Arnau Olivar, Marina Rossell�(�). La cinta aconsegu� un �xit esclatant i provoc�emoci� entre els espectadors, a m�s de reflexions�sobre els paral�lelismes hist�rics i pol�tics de les dues��poques, la del film i la de l�estrena. L�estrena al Pa�s�Valenci� i a les Illes Balears ocasion� alguns aldarulls,�tot i que fou en castell�.�
“La teranyina”(1990)
Direcci�: Antoni Verdaguer.
Gui�: Jaume Cabr� (novel�la) i Jaume Fuster (gui�). 140 minuts.
Actors: Jordi Dauder, Montse Guallar, Fernando Guill�n, Anna Lizaran, Ram�n Madaula, Sergi Mateu, Ovidi Montllor, Amparo Soler Leal.
Sinopsi: L’acci� se situa el 1909, al voltant d’una important f�brica t�xtil – “el Vapor Rigau”-, on fabriquen roba per als uniformes militars que han de portar aquells “reservistes” que s�n cridats a files per anar a lluitar al Marroc, excepte els que tenen prou diners per a pagar la quota i lliurar-se’n. El moment pol�tic i social �s delicat, i al Vapor Rigau encara m�s per les lluites internes familiars i la manera de portar els negocis d’en Juli� Rigau, des de la mort del seu germ� Francesc, que l’enfronta directament amb la seva germana Merc� i amb el gendre del germ� mort, Enric Turmeda. Entre el nucli familiar dels Rigau, les ambicions dels altres industrials, les lluites i reivindicacions dels obrers i la situaci� politico-social del moment s’anir� texint una teranyina d’interessos, de conflictes, de passions, de lluites pel poder, de la qual ser� molt dif�cil sortir.
–
�Vint anys no s�n res�(2004)
Director: Joaquim Jord�
Producci�: Ovideo TV (2004). 117 minuts.
Gui�: Joaquim Jord� i Laia Manresa
Fotografia: Carles Gusi
Muntatge: N�ria Esquerra
Guanyadora del 2n Premi al millor documental al Festival Internacional de Cinema de Valladolid.
SINOPSI:
�Vint anys no s�n res� retroba els treballadors que van protagonitzar �Numax presenta�
Han passat m�s de vint anys des de Numax presenta , pel�l�cula en qu� el cineasta Joaquim Jord� va rodar el proc�s de col�lectivitzaci� d’una f�brica de material per a electrodom�stics propera a la Sagrada Fam�lia de Barcelona, per� el director de De nens ha volgut posar un nom de bolero al film amb qu� retroba part dels treballadors que aleshores van protagonitzar una acci� amb una consci�ncia pol�tica bandejada pels pactes de la transici�. Vint anys no s�n res es presenta aquest cap de setmana en la secci� Tiempo de Historia de la 49a edici� de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid.
Fa 25 anys, els treballadors de Numax van demanar a Joaquim Jord� que fes de notari de la seva experi�ncia: havien creat una cooperativa despr�s d’una llarga lluita que va comen�ar amb el seu tancament dins de la f�brica quan els propietaris van anunciar que vendrien el solar i obririen una nova seu al Brasil. Al principi de Vint anys no s�n res, Jord� recupera una part de les imatges finals de Numax presenta en qu� els treballadors, durant una festa amb qu� s’acomiaden despr�s d’haver decidit el tancament de la f�brica, expliquen qu� els agradaria fer (o no fer) en el futur. Passats m�s de vint anys, malgrat que la realitat no s’hagi pogut correspondre amb els seus desigs i fins i tot que la seva exist�ncia estigui definida per alguna forma de ren�ncia, cadasc� sembla haver trobat el seu lloc en el m�n i tamb� la manera de continuar vivint amb un sentit de la dignitat. Entre els extreballadors de Numax potser a vegades s’apunta el desenc�s respecte a la manera en qu� va desenvolupar-se la transici� pol�tica: els pactes entre els partits que van frustrar qualsevol desig revolucionari o, en tot cas, radicalment transformador de la societat pel que fa a les formes de producci� i les condicions de vida laborals. Per� Vint anys no s�n res no �s un film carregat de nost�lgia, que tamb� ho podria ser amb relaci� als anys de joventut. Ni tan sols �s portador d’una queixa o d’una decepci�. Sense renunciar a la mirada cr�tica i a la voluntat d’explicar d’una altra manera la hist�ria recent, en certa manera �s un film esperan�at sobre com una determinada experi�ncia compartida pot convertir-se en un referent pol�tic, moral i vital. Aix�, doncs, la col�lectivitzaci� de Numax no va ser un frac�s: tots els personatges senten que l’experi�ncia va ser important i que, despr�s de viure-la i aprendre’n, hi ha un cert sentit revolucionari que perdura. Poden exercir de mestres, taxistes, venedors i artesans. Poden haver-se refugiat en un lloc perdut de muntanya. En certa manera, tots han fet una revoluci� interna, un replantejament vital. Com tamb� �s el cas de l’advocat que, despr�s de defensar els treballadors de Numax, va decidir fer realitat el desig de convertir-se en cuiner. �s al restaurant d’aquest ex-advocat on Jord� ha reunit els antics companys (a qui entrevista i entre els quals provoca trobades que van creant una certa construcci� narrativa) en un dinar carregat d’emotivitat. Abans, per�, concentra l’atenci� en la hist�ria d’una dona que, enmig d’un boir�s paisatge fantasmag�ric, evoca una part silenciada del seu passat. Un moment commovedor d’aquest film ple de respecte cap a l’aventura vital dels seus protagonistes.