El divendres 12 de febrer a les 19h projecci� de “Sierra de Teruel / L’espoir”, el m�tic film d’Andr� Malraux .
Cartell de Sierra de Teruel
“Sierra de Terue”l -tamb� coneguda com “L�Espoir”- �s una pel�l�cula francoespanyola dirigida per l’escriptor franc�s Andr� Malraux entre els anys 1938 i 1939. El gui� est� basat en la novel�la del propi Malraux L’Espoir (L’esperan�a). Recrea un episodi de la Guerra Civil espanyola, en la qual l’escriptor va participar com a aviador al servei de l’ex�rcit republic�.
La major part del rodatge es va fer a Catalunya, a les localitats de Barcelona, Tarragona i Collbat�, entre d’altres. L’escriptor valenci� Max Aub en fou ajudant de direcci� i va ser l’encarregat de traduir el gui� al castell�.
El rodatge de la pel�l�cula es va veure interromput per l’avan� de les tropes franquistes envers Catalunya. L’equip hagu� d’eixir del pa�s per la frontera de Portbou i acabar la pel�l�cula a Fran�a.
– Com digu� el mateix Max Aub sobre la pel�l�cula: �No es un documental sino un documento. Un homenaje al pueblo espa�ol a tantos venidos de cien partes del mundo para defenderlo y, espejo de lo mismo, un homenaje de estos al pueblo espa�ol, defensor entonces de su honra y su libertad�.
La pel�l�cula descriu una acci� b�l�lica de l’exercit rep�blica per aturar l’avan� de les tropes franquistes a l’interior de Teruel. L’objectiu principal ser� destruir un pont que abasteix un camp d’aviaci� de l’enemic. L’acci� es dividir� en dues parts. Una primera,� on els milicians que resisteixen a l’interior de la Saragossa franquista lluitaran per dur les poques armes que tenen al front per tal que el poble pugui fer front a l’enemic amb alguna cosa m�s que pedres. El director posa en tot moment l’atenci� en mostrar la precarietat, el coratge i l�heroisme dels militants del b�ndol rep�blica. Aix� utilitzar� actors secundaris no professionals per a retratar la veritat dels rostres que participen en la lluita i no defugir� escapar del ritme b�l�lic de la cinta per mostrar la� humanitat dels personatges. Com el miner aviador que se sent vell en trobar rid�cula l’afici� dels seus companys d’avi� de volar amb les seues mascotes. O el telefonista militant de la CNT que despr�s de trucar a Madrid el 19 de juliol arrenca el cable de la paret.
Un especial relleu dram�tic adquireix la seq��ncia dins del bombarder que no t� res a envejar a d’altres produccions b�l�liques de l’�poca. Malraux aconsegueix transmetre la tensi� de la guerra i l’absurd de la mort sense donar-li un rostre a l’enemic. No es necessari, tothom el coneix i d�aquesta manera els soldats lluiten contra franctiradors amagats rere persianes o esquadres d’avions vistes en la dist�ncia.
Per� no �s nom�s contra els franquistes contra el que lluiten els partisans de Malraux sin� tamb� contra la pobresa. Lluita que es du a terme des de l’organitzaci� i la distribuci� dels recursos en uns pobles i unes terres tan dures com s�n les serres de Terol. Aix� emociona la imatge dels voluntaris que transporten els aliments del poble resistent a coll perqu� les camionetes que ho feien s�n necess�ries al front. O la filera quasi inacabable d’objectes que porten els vilatants, desfent-se del poc que tenen per a ajudar amb la fabricaci� de bombes. I no nom�s lluiten contra la pobresa amb la cooperaci� sin� que tamb� ho fan amb la dignitat i el coratge. Amb el coratge del vilat� que creu defallir al volar per primer cop ben a ras de terra. I amb la dignitat dels vells que amb els seus rostres i el seu suport acompanyen els ferits perqu� com diu un home que per la edat quasi no pot valdre�s, almenys pot donar-los les gr�cies.
Agradar� tamb� aquesta pel�l�cula a aquells que agradin de saber com era l�Espanya de la primera meitat del segle passat, aix� hi veur� espectaculars imatges exteriors i al�lucinants plans aeris, junt amb els vestits i la manera de fer de la gent senzilla, les terres els camps i uns paisatges que a vegades han canviat molt i a vegades no han canviat tant.
En definitiva una pel�l�cula que defuig la pol�tica per a posar-se a la vora del poble, de la gent senzilla que lluita com podia, i tamb� dels voluntaris internacionals que van venir d’arreu per lluitar per la llibertat i contra el feixisme.
