Tombem els murs de les presons!!!
Patr�cia, presa pels fets del 4F, decidia treure’s la vida abans que tornar a la pres� un cop m�s.
Els fets van passar el 4 de febrer de 2006 quan la gu�rdia urbana de Barcelona intentava acabar amb una festa en una casa presumptament okupada (el moviment okupa va desmentir que tingu�s relaci� amb aquell edifici) al carrer de Sant Pere M�s Alt. En els incidents un membre de la gu�rdia urbana va ser agredir amb un test que li va causar ferides que l’han deixat en estat vegetatiu. La versi� segons la qual se li havia llan�at un test des d’un balc� va ser explicada per el aleshores batlle Joan Clos. Tot i aix� despr�s es va canviar la versi� i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra. Patr�cia, en qualsevol cas, no va ser acusada d’aix� sin� del posterior llan�ament d’una tanca contra la policia, acusaci� que ella nega, tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets.
Despr�s d’un proc�s ple d’irregularitats i mentides per part de l’ajuntament de Barcelona i la gu�rdia urbana, al gener de 2008, va ser jutjada a l’Audi�ncia provincial de Barcelona i condemnada a tres anys de pres� per atemptat contra l’autoritat. Patr�cia, que havia relatat en el seu bloc ( www.poetadifunta.blogspot.com ) una versi� dels fets contr�ria a la versi� acceptada pel tribunal.
Els condemnats van rec�rrer al Tribunal Suprem espanyol que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sent�ncia imposada pel jutjat de Barcelona. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l’octubre de 2010 Patr�cia Heras va ingressar a la pres� de Wad Ras de Barcelona, i el 28 de decembre de 2010 va passar a la secci� oberta, amb l’obligaci� de tornar a dormir cada dia a la pres�.
… El m�s c�nic i hip�crita dels discursos oficials lamentar� avui una altra mort en l’�mbit penitenciari que, malgrat el que no es diguim t� responsable directes indirectes. Els impulsors de les ordenances del “civisme”, de les reformes del codi penal o de la pol�tica de m� dura atiada per l’ajuntament -que era acusaci� particular- estan rere el su�cidi de Patri. Su�cidi que �s mort. Mort que �s assassinat.
Assenyalem al llavors alcalde de Barcelona Joan Clos, a Jordi Hereu com a conseller de seguretat, i a tots el c�mplices necessaris d’aquest sistema “democr�tic” i penal assass� com a culpables de la mort de Patri.
Ateneu Llibertari Alom�
