Programaci Mar 2011. Cicle sobre repressi: Cinema i Xerrada

Divendres, 4 de mar. 19h. Xerrada “Quan els obrers morien pel carrer”, a crrec d’un familiar del Juan Gabriel Rodrigo Knafo, assassinat per la policia el 5 de mar de 1976 a Tarragona.

Divendres, 11 de mar, 20h, Xerrada “Mirada lliure sobre aquest tros de mn”. Amb Xavier Dez.

CINEMA: Els dimecres 9 (“Crnica de una fuga”), 16 (“Aigua Clara”), 23 (“Carandiru”), i 30 (“Horas de Luz”). Tots els passis, a les 20h.

Dissabte, 19 de mar, a les 20h, Presentaci del peridic anarquista illenc “Cultura Obrera” + Sopador Vegetari (amb opci vegana) + Cantautors

Dissabte 26 de mar: 2n aniversari de l’Ateneu Llibertari Alom!!
Durant tot el dia: Actes, menjador popular, exposici, i per la nit….

Dissabte, 19 de mar. 19h. Presentaci de “CULTURA OBRERA. Una publicaci de reflexi i lluita”.

“Cultura Obrera” s un exercici de recuperaci de la memria. Recupera el nom d’una de les capaleres llibertries mallorquines anteriors a la dictadura franquista.

Visiteu les seves pgines:

www.culturaobrera.org

www.elsoblidats.wordpress.org

“Crnica de una fuga” es una pelcula argentina dirigida por Adrin Caetano. Basada en la novela “Pase libre: la fuga de la Mansin Ser”, de Claudio Tamburrini. Est protagonizada por Rodrigo De La Serna, Pablo Echarri y Nazareno Casero. Estrenada el 27 de abril de 2006.

Sinopsis: La pelcula relata un hecho real, la fuga de un centro clandestino de detencin en la Argentina llamado la Mansin Ser durante la dictadura militar autodenominada Proceso de Reorganizacin Nacional (1976-1983). El autor de la novela sobre la que se basa la pelcula es Claudio Tamburrini, uno de los detenidos que logr fugarse. Se trata del nico caso de fuga registrado.

(Resta de sinopsi i fitxa tcnica a Wikipedia)

Documental “Aigua Clara.” (2007). Dir. CARMELO CONVALIA Documental sobre el camp de concentraci de Sa Colnia (Formentera)

Sinopsi: Joan Colomar, formenter de 94 anys, representa una generaci que va veure truncada la seva joventut per l’aixecament militar del general Franco, la guerra civil de 1936-1939 i les presons de la dictadura. El documental segueix una lnia temporal que va des del naixement del protagonista fins a la mort del dictador. Joan Colomar s el fil conductor d’una histria que arranca de la Formentera rural i l’emigraci de principis del segle XX i repassa els progressos de l’educaci, l’arribada de la II Repblica i els esdeveniments que va viure l’illa durant la guerra civil.

El relat s’estructura al voltant de testimonis que va viure els moments ms rellevants d’aquell perode. Aix mateix, la histria se centra en la colnia penitenciria de la Savina, un camp de presoners on, entre 1940 i 1942, van ser tancats fins a 1.500 republicans. Les durssimes condicions de vida a l’interior del penal provocaren la mort de 58 presos

Una mica ms d’informaci, punxa AC

“CARANDIRU” (2003)

Direcci: Hctor Babenco
Gui: Hctor Babenco, Vctor Navas y Fernando Bonassi. Producci: Hector Babenco. 146 min. Brasil. 2003.

Basada en la novella Carandiru de Drauzio Varella (el doctor que passa visita en el film), sobre els fets reals ocorreguts el 1992, la pellcula mostra a travs del fil conductor dun doctor que passa visita a la pres, linfern social de la megpoli Sao Paulo: ionquis, infectats per la sida, milers de presos desesperats, concentrats entre quatre parets com rates. Es troben aglomerats dins Carandiru, que sobrepassa la seva poblaci reclusa amb escreix.

Els fets narrats van succer loctubre de 1992, quan esclat un conflicte dins el penal i rpidament sencengu la metxa que estengu el mot dins Carandiru. Les justifciades demandes dels presos referents a millores dins la pres, ladequaci a la capacitat real i les pssimes condicions de vida dels interns, no foren escoltades, per si respostes amb la sanguinria repressi dels efectius de la policia militar brasilenya que va assassinar dins les celles 111 interns, deixant-ne molts altres de ferits. Aquesta era la manera que trob el govern brasiler per fer front a la massificaci de les presons del seu pas: lextermini. Aix nasqu la massacre de Carandiru que va commocionar la ciutat de Sao Paulo i el Brasil, per que encara s hora que alg sigui jutjat per aquests fets.

“HORAS DE LUZ” (2004)

Alberto San Juan y Emma Surez protagonizan la historia real de Juan Jos Garfia.

Sinopsis. En septiembre de 1987, en un encuentro con la polica, Juan Jos Garfia comete un triple asesinato. Condenado a ms de cien aos, se convierte en un preso rebelde, listo y escurridizo que no tiene nada que perder ni nadie por quien preocuparse. En 1991 se escapa de un furgn policial, abriendo el suelo del vehculo y saltando en marcha. Detenido tras dos meses de atracos y tiroteos, Garfia lidera varios motines carcelarios en un verano de revueltas al que las autoridades responden con un experimento: reunir a los presos ms conflictivos en un rgimen especial de aislamiento.

Garfia, el preso con el coeficiente de inteligencia ms elevado, que evita las drogas, que parece inmune al castigo, vive all dos aos sin ver a nadie, recluido en una celda minscula y sometido a continuas vejaciones. All conoce a Marimar, una enfermera con la que apenas puede hablar pero con la que surge una corriente de entendimiento, un atisbo humano. Marimar protesta por la situacin de los presos y es despedida. Pero sus denuncias consiguen cerrar el mdulo de aislamiento.

Resta de sinopsi i fitxa tcnica, punxa AC