Ben aviat, 24 càmeres de videovigilància gravaran tot el que facis, convertint la teva vida en un espectacle.

No és cap broma, les càmeres seran instal·lades aviat. Aquesta és la teva nova realitat: una ficció feta de carrers nets i polits, de ciutadans exemplars i polítics impol·luts. On la pobresa i l’exclusió social no existeixen.

Mentrestant però, la realitat segueix sent la de sempre: mísera, injusta i corrupta. Així és, desplaçada fora de l’objectiu.

Alguna vegada has pensat què hi ha darrera de les càmeres?

Darrera de les càmeres hi ha la policia, el nostre policia interior que ens vigila, hi és la por que ens creen a tot allò que és diferent, el rebuig al que desestabilitza la nostra comoditat. Darrera de les càmeres hi ha la nostra vida, la nostra intimitat. Però també s’hi amaguen totes aquelles persones que no protegeixen la nostra seguretat, però és la seva i la dels seus interessos, els que volen controlar les nostres vides i els nostres barris.

El que no solucionaran les càmeres és la inseguretat, perquè no van a l’arrel ni a l’origen dels problemes: la manca de sentiment de comunitat, on cadascú pensa únicament en si mateix, la incapacitat de resoldre els conflictes i el fet d’afrontar la quotidianitat i la convivència d’una manera col·lectiva.

No siguem ingenus, si volem resoldre els problemes que ens afecten, només amb la implicació de totes, d’un barri actiu i sense delegar les nostres responsabilitats col·lectives a l’Ajuntament o a la policia, podrem fer-hi front.

No és fcil, però sí possible.