Divendres, 4 de mar�. 19h. Xerrada “Quan els obrers morien pel carrer”, a c�rrec d’un familiar del Juan Gabriel Rodrigo Knafo, assassinat per la policia el 5 de mar� de 1976 a Tarragona.
Divendres, 11 de mar�, 20h, Xerrada “Mirada lliure sobre aquest tros de m�n”. Amb Xavier D�ez.
CINEMA: Els dimecres 9 (“Cr�nica de una fuga”), 16 (“Aigua Clara”), 23 (“Carandiru”), i 30 (“Horas de Luz”). Tots els passis, a les 20h.
Dissabte, 19 de mar�, a les 20h, Presentaci� del peri�dic anarquista illenc “Cultura Obrera” + Sopador Vegetari� (amb opci� vegana) + Cantautors
Dissabte 26 de mar�: 2n aniversari de l’Ateneu Llibertari Alom�!!
Durant tot el dia: Actes, menjador popular, exposici�, i per la nit….
Dissabte, 19 de mar�. 19h. Presentaci� de “CULTURA OBRERA. Una publicaci� de reflexi� i lluita”.
“Cultura Obrera” �s un exercici de recuperaci� de la mem�ria. Recupera el nom d’una de les cap�aleres llibert�ries mallorquines anteriors a la dictadura franquista.
Visiteu les seves p�gines:
“Cr�nica de una fuga” es una pel�cula argentina dirigida por Adri�n Caetano. Basada en la novela “Pase libre: la fuga de la Mansi�n Ser�”, de Claudio Tamburrini. Est� protagonizada por Rodrigo De La Serna, Pablo Echarri y Nazareno Casero. Estrenada el 27 de abril de 2006.
Sinopsis: La pel�cula relata un hecho real, la fuga de un centro clandestino de detenci�n en la Argentina llamado la Mansi�n Ser� durante la dictadura militar autodenominada Proceso de Reorganizaci�n Nacional (1976-1983). El autor de la novela sobre la que se basa la pel�cula es Claudio Tamburrini, uno de los detenidos que logr� fugarse. Se trata del �nico caso de fuga registrado.
(Resta de sinopsi i fitxa t�cnica a Wikipedia)
Documental “Aigua Clara.” (2007). Dir. CARMELO CONVALIA Documental sobre el camp de concentraci� de Sa Col�nia (Formentera)
Sinopsi: Joan Colomar, formenter de 94 anys, representa una generaci� que va veure truncada la seva joventut per l’aixecament militar del general Franco, la guerra civil de 1936-1939 i les presons de la dictadura. El documental segueix una l�nia temporal que va des del naixement del protagonista fins a la mort del dictador. Joan Colomar �s el fil conductor d’una hist�ria que arranca de la Formentera rural i l’emigraci� de principis del segle XX i repassa els progressos de l’educaci�, l’arribada de la II Rep�blica i els esdeveniments que va viure l’illa durant la guerra civil.
El relat s’estructura al voltant de testimonis que va viure els moments m�s rellevants d’aquell per�ode. Aix� mateix, la hist�ria se centra en la col�nia penitenci�ria de la Savina, un camp de presoners on, entre 1940 i 1942, van ser tancats fins a 1.500 republicans. Les dur�ssimes condicions de vida a l’interior del penal provocaren la mort de 58 presos
Una mica m�s d’informaci�, punxa AC�
“CARANDIRU” (2003)
Direcci�: H�ctor Babenco
Gui�: H�ctor Babenco, V�ctor Navas y Fernando Bonassi. Producci�: Hector Babenco. 146 min. Brasil. 2003.
Basada en la novel�la �Carandiru� de Drauzio Varella (el doctor que passa visita en el film), sobre els fets reals ocorreguts el 1992, la pel�l�cula mostra a trav�s del fil conductor d�un doctor que passa visita a la pres�, l�infern social de la meg�poli Sao Paulo: ionquis, infectats per la sida, milers de presos desesperats, concentrats entre quatre parets com rates. Es troben aglomerats dins Carandiru, que sobrepassa la seva poblaci� reclusa amb escreix.
Els fets narrats van succe�r l�octubre de 1992, quan esclat� un conflicte dins el penal i r�pidament s�encengu� la metxa que estengu� el mot� dins Carandiru. Les justifciades demandes dels presos referents a millores dins la pres�, l�adequaci� a la capacitat real i les p�ssimes condicions de vida dels interns, no foren escoltades, per� si respostes amb la sanguin�ria repressi� dels efectius de la policia militar brasilenya que va assassinar dins les cel�les 111 interns, deixant-ne molts altres de ferits. Aquesta era la manera que trob� el govern brasiler per fer front a la massificaci� de les presons del seu pa�s: l�extermini. Aix� nasqu� la massacre de Carandiru que va commocionar la ciutat de Sao Paulo i el Brasil, per� que encara �s hora que alg� sigui jutjat per aquests fets.
“HORAS DE LUZ” (2004)
Alberto San Juan y Emma Su�rez protagonizan la historia real de Juan Jos� Garfia.
Sinopsis. En septiembre de 1987, en un encuentro con la polic�a, Juan Jos� Garfia comete un triple asesinato. Condenado a m�s de cien a�os, se convierte en un preso rebelde, listo y escurridizo que no tiene nada que perder ni nadie por quien preocuparse. En 1991 se escapa de un furg�n policial, abriendo el suelo del veh�culo y saltando en marcha. Detenido tras dos meses de atracos y tiroteos, Garfia lidera varios motines carcelarios en un verano de revueltas al que las autoridades responden con un experimento: reunir a los presos m�s conflictivos en un r�gimen especial de aislamiento.
Garfia, el preso con el coeficiente de inteligencia m�s elevado, que evita las drogas, que parece inmune al castigo, vive all� dos a�os sin ver a nadie, recluido en una celda min�scula y sometido a continuas vejaciones. All� conoce a Marimar, una enfermera con la que apenas puede hablar pero con la que surge una corriente de entendimiento, un atisbo humano. Marimar protesta por la situaci�n de los presos y es despedida. Pero sus denuncias consiguen cerrar el m�dulo de aislamiento.
Resta de sinopsi i fitxa t�cnica, punxa AC�
