Dm. 9 feb 20h: “Osama”

Cartell de la pellcula “Osama”

Director: Siddiq Barmak

Interprets: Marina Golbahari, Khwaja Nader, Arif Herati, Zubaida Sahar, Hamida Refah, Gol Rahman Ghorbandi

Afganistn/Japn/Irlanda, 2003 Durada: 82′ Que un home es faci passar per una dona o que una dona es faci passar per un home s un recurs habitual en el mn del cine. Recordeu, per exemple, pellcules com Con faldas y a lo loco, La novia era l, Yentl, Shakespeare in love, Tootsie, La seora Doubtfire, M, Butterfly, Madame Sata…

Sovint la necessitat del canvi est motivada per exigncies dramtiques- per exemple, a Con faldas y a lo loco els dos protagonistes han de fugir duns gngsters que els volen eliminar- , per el tractament adopta els trets de la comdia.

Podeu anar a veure Osama, una pellcula afganesa dirigida per Siddiq Barmak i que ens presenta el cas duna nena de dotze anys que viu amb la mare i amb lvia. La falta del pare les condemna a la misria, ja que no poden treballar ni sortir soles al carrer, perqu el rgim talib no ho permet. En aquest cas, doncs, de comdia res de res.

De bon comenament el director ens situa el clima del drama que patir aquesta nena: la repressi duna manifestaci de dones amb burka i la visita que fan a un hospital on no hi ha res, perqu els talibans van desfer tota la infrastructura hospitalria i van perseguir les persones que tenien coneixements mdics, sobretot si eren dones.

La mare t una idea per millorar les condicions de vida: fer passar la nena per un nen. Aquesta criatura recordem que t dotze anys- ha de dissimular la seva identitat. Ara ja no shaur damagar sota la burka de la seva mare, sin que haur daparentar que s un nen i daquesta manera podr treballar.

Els talibans agafaven els nens i els obligaven a anar a les madrasses, les escoles religioses que els bevien lenteniment i els convertien en uns fantics, en ssers sense nima. La nena va a parar a una daquestes escoles i acaben descobrint-la. La seva situaci empitjora i laboca a un futur sense esperana.

Qu ens queda per afrontar les misries daquesta vida, de la vida que viur la petita Osama? Les escenes de lvia, quan li explica contes a la nit per ajudar-la a trobar la pau que necessita per entrar al mn dels somnis Osama mereix, com tota criatura, omplir les seves nits amb somnis meravellosos- o les relacions que estableix amb Espandi, un nen que coneix la seva identitat i que lajuda en tot moment.

Osama s una proposta molt dura, daquelles que quan sacaba la pellcula tothom surt de la sala en silenci, mirant a terra i amb lnim encongit. Justament per aix s una pellcula que cal anar a veure, per poder-nos fer una imatge ms encertada del que els ssers humans podem arribar a fer i per prendre partit a favor de les vctimes de qualsevol ignomnia.

Jaume Cela 5 de gener de 2004