Patrcia Heras, assassinada per la “democrcia”


Tombem els murs de les presons!!!

Patrcia, presa pels fets del 4F, decidia treure’s la vida abans que tornar a la pres un cop ms.

Els fets van passar el 4 de febrer de 2006 quan la gurdia urbana de Barcelona intentava acabar amb una festa en una casa presumptament okupada (el moviment okupa va desmentir que tingus relaci amb aquell edifici) al carrer de Sant Pere Ms Alt. En els incidents un membre de la gurdia urbana va ser agredir amb un test que li va causar ferides que l’han deixat en estat vegetatiu. La versi segons la qual se li havia llanat un test des d’un balc va ser explicada per el aleshores batlle Joan Clos. Tot i aix desprs es va canviar la versi i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra. Patrcia, en qualsevol cas, no va ser acusada d’aix sin del posterior llanament d’una tanca contra la policia, acusaci que ella nega, tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets.

Desprs d’un procs ple d’irregularitats i mentides per part de l’ajuntament de Barcelona i la gurdia urbana, al gener de 2008, va ser jutjada a l’Audincia provincial de Barcelona i condemnada a tres anys de pres per atemptat contra l’autoritat. Patrcia, que havia relatat en el seu bloc ( www.poetadifunta.blogspot.com ) una versi dels fets contrria a la versi acceptada pel tribunal.

Els condemnats van recrrer al Tribunal Suprem espanyol que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sentncia imposada pel jutjat de Barcelona. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l’octubre de 2010 Patrcia Heras va ingressar a la pres de Wad Ras de Barcelona, i el 28 de decembre de 2010 va passar a la secci oberta, amb l’obligaci de tornar a dormir cada dia a la pres.

… El ms cnic i hipcrita dels discursos oficials lamentar avui una altra mort en l’mbit penitenciari que, malgrat el que no es diguim t responsable directes indirectes. Els impulsors de les ordenances del “civisme”, de les reformes del codi penal o de la poltica de m dura atiada per l’ajuntament -que era acusaci particular- estan rere el sucidi de Patri. Sucidi que s mort. Mort que s assassinat.

Assenyalem al llavors alcalde de Barcelona Joan Clos, a Jordi Hereu com a conseller de seguretat, i a tots el cmplices necessaris d’aquest sistema “democrtic” i penal assass com a culpables de la mort de Patri.

Ateneu Llibertari Alom