Gener 2011. Programaci i Cicle de Cinema Poltic Catal

12 de gener. La ciutat cremada, d’Antoni Ribas, 1976. Censurada durant ms d’un any, narra els fets succets a Barcelona des de la Guerra de Cuba fins a la Setmana Trgica; de 1899 a 1909.

19 de gener. La teranyina, d’Antoni Verdaguer, 1990, sobre una novella de Jaume Cabr. Conflicte laboral a una fbrica on fan uniformes militars per anar a la guerra del Marroc.

26 de gener. Vint anys no sn res, de Joaquim Jord, 2004. Reportatge sobre les vides, vint anys desprs, de diverses persones que a partir del conflicte laboral viscut a l’empresa Numax, van decidir apostar per una altra vida, una altra Transici…

Dimarts 25, a les 20h, Xerrada informativa sobre l’enduriment del codi penal a crrec de Blanca i Meritxell (Advocades de CGT)

Divendres 28, a les 21,30h, Sopador Vegetari pro biblioteca llibertria.

Exposici de publi-poemes durant tot el mes de Gener.

FITXES DEL MATERIAL: (Totes les pellicules, a les 20h)

La ciutat cremada

Direcci: Antoni Ribas (1975-1976). 160 minuts.
Intrprets: Rafael Anglada, HeribertBarrera, Josep Benet, Francisco Casares, Josep M. Castellet, Xabier Elorriaga, Nria Espert, Pau Garsaball, Teresa Gimpera,Alfred Lucchetti, Jos Luis Lpez Vzquez, Adolfo Marsillach, Marta May, Jeannine Mestre, ngela Molina, Ovidi Montllor, MiguelPorter, Montserrat Roig, Marina Rossell, Montserrat Salvador, Mary Santpere, Joan Manuel Serrat, Patty Shepard, Jordi Sol-Tura, Ivn Tubau, Jos Viv.

Gui: Antoni Ribas, Miquel Sanz. Fotografia: Teodoro Escamilla. Msica: Manuel Valls i Gorina.Ambientaci i decoraci: Josep Massagu, Jordi Berenguer.

Narra els esdeveniments histrics que es produren aBarcelona entre els anys 1899 i 1909; des de larribadadels soldats de la guerra colonial de Cuba fins al procsdesclat popular que pass a la histria com la SetmanaTrgica. Al voltant de la famlia Palau, mostra de laburgesia catalana i del desenvolupament econmic delpoca, succeeixen els fets poltics i socials ms rellevants del perode.

Primer ttol de la trilogia del director sobre la histriade Catalunya del segle XX, que complet amb Victria(1981-83) i Terra de canons (1993-2000). Emotiu filmepicohistric de ressonncies catalanistes, que desbord la seva condici de producte cinematogrfic,sobretot quan sestren, ja que es tractava del primerfilm en catal de la Transici. Tingu alguns problemesamb la censura, que shavia de resituar en un Estatdemocrtic. Aquest decidit esperit de reivindicacicatalanista i de recuperaci de la reprimida memriahistrica es manifest en el finanament del film (aportacions individuals i inversors populars). Molts delsinversors hi participaren com a actors, entre els qualsdestaquen: Alfons Carles Comn, Jordi Botja, JosepBenet, Montserrat Roig, Arnau Olivar, Marina Rossell(). La cinta aconsegu un xit esclatant i provocemoci entre els espectadors, a ms de reflexionssobre els parallelismes histrics i poltics de les duespoques, la del film i la de lestrena. Lestrena al PasValenci i a les Illes Balears ocasion alguns aldarulls,tot i que fou en castell.

“La teranyina”(1990)

Direcci: Antoni Verdaguer.
Gui: Jaume Cabr (novella) i Jaume Fuster (gui). 140 minuts.

Actors: Jordi Dauder, Montse Guallar, Fernando Guilln, Anna Lizaran, Ramn Madaula, Sergi Mateu, Ovidi Montllor, Amparo Soler Leal.

Sinopsi: L’acci se situa el 1909, al voltant d’una important fbrica txtil – “el Vapor Rigau”-, on fabriquen roba per als uniformes militars que han de portar aquells “reservistes” que sn cridats a files per anar a lluitar al Marroc, excepte els que tenen prou diners per a pagar la quota i lliurar-se’n. El moment poltic i social s delicat, i al Vapor Rigau encara ms per les lluites internes familiars i la manera de portar els negocis d’en Juli Rigau, des de la mort del seu germ Francesc, que l’enfronta directament amb la seva germana Merc i amb el gendre del germ mort, Enric Turmeda. Entre el nucli familiar dels Rigau, les ambicions dels altres industrials, les lluites i reivindicacions dels obrers i la situaci politico-social del moment s’anir texint una teranyina d’interessos, de conflictes, de passions, de lluites pel poder, de la qual ser molt difcil sortir.

Vint anys no sn res(2004)

Director: Joaquim Jord
Producci: Ovideo TV (2004). 117 minuts.
Gui: Joaquim Jord i Laia Manresa
Fotografia: Carles Gusi
Muntatge: Nria Esquerra
Guanyadora del 2n Premi al millor documental al Festival Internacional de Cinema de Valladolid.

SINOPSI:

Vint anys no sn res retroba els treballadors que van protagonitzar Numax presenta

Han passat ms de vint anys des de Numax presenta , pellcula en qu el cineasta Joaquim Jord va rodar el procs de collectivitzaci d’una fbrica de material per a electrodomstics propera a la Sagrada Famlia de Barcelona, per el director de De nens ha volgut posar un nom de bolero al film amb qu retroba part dels treballadors que aleshores van protagonitzar una acci amb una conscincia poltica bandejada pels pactes de la transici. Vint anys no sn res es presenta aquest cap de setmana en la secci Tiempo de Historia de la 49a edici de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid.

Fa 25 anys, els treballadors de Numax van demanar a Joaquim Jord que fes de notari de la seva experincia: havien creat una cooperativa desprs d’una llarga lluita que va comenar amb el seu tancament dins de la fbrica quan els propietaris van anunciar que vendrien el solar i obririen una nova seu al Brasil. Al principi de Vint anys no sn res, Jord recupera una part de les imatges finals de Numax presenta en qu els treballadors, durant una festa amb qu s’acomiaden desprs d’haver decidit el tancament de la fbrica, expliquen qu els agradaria fer (o no fer) en el futur. Passats ms de vint anys, malgrat que la realitat no s’hagi pogut correspondre amb els seus desigs i fins i tot que la seva existncia estigui definida per alguna forma de renncia, cadasc sembla haver trobat el seu lloc en el mn i tamb la manera de continuar vivint amb un sentit de la dignitat. Entre els extreballadors de Numax potser a vegades s’apunta el desencs respecte a la manera en qu va desenvolupar-se la transici poltica: els pactes entre els partits que van frustrar qualsevol desig revolucionari o, en tot cas, radicalment transformador de la societat pel que fa a les formes de producci i les condicions de vida laborals. Per Vint anys no sn res no s un film carregat de nostlgia, que tamb ho podria ser amb relaci als anys de joventut. Ni tan sols s portador d’una queixa o d’una decepci. Sense renunciar a la mirada crtica i a la voluntat d’explicar d’una altra manera la histria recent, en certa manera s un film esperanat sobre com una determinada experincia compartida pot convertir-se en un referent poltic, moral i vital. Aix, doncs, la collectivitzaci de Numax no va ser un fracs: tots els personatges senten que l’experincia va ser important i que, desprs de viure-la i aprendre’n, hi ha un cert sentit revolucionari que perdura. Poden exercir de mestres, taxistes, venedors i artesans. Poden haver-se refugiat en un lloc perdut de muntanya. En certa manera, tots han fet una revoluci interna, un replantejament vital. Com tamb s el cas de l’advocat que, desprs de defensar els treballadors de Numax, va decidir fer realitat el desig de convertir-se en cuiner. s al restaurant d’aquest ex-advocat on Jord ha reunit els antics companys (a qui entrevista i entre els quals provoca trobades que van creant una certa construcci narrativa) en un dinar carregat d’emotivitat. Abans, per, concentra l’atenci en la histria d’una dona que, enmig d’un boirs paisatge fantasmagric, evoca una part silenciada del seu passat. Un moment commovedor d’aquest film ple de respecte cap a l’aventura vital dels seus protagonistes.