CINE-FRUM “SN ELS ORDINADORS I LA INTERNET, BONS O DOLENTS PER A LA HUMANITAT?

El proper dimecres 13 cap a les vuit del vespre CINE-FRUM a L’ATENEU amb el tema “Sn els ordinadors i la internet bons o dolents per a la humanitat”. Per posar-nos en situaci veure’m la pellcula “El segador de gespa”:

– Els ordinadors primer i la internet desprs s’han convertit en quelcom usual a les nostres vides, fins i tot, per alguns de nosaltres imprescindible. No fa pas tant que arribaren aquells ordanadorets de vuit bits que quasi noms servien per a jugar i, ara, sembla ser que el departament d’ensenyament prefereix posar ordinadors a les escoles a contractar nous mestres. Tots els nens tenen la seva consola de videojocs i molts d’ells es passen ms temps jugant a exterminar races de zombis o criant gossets virtuals que no pas jugant amb d’altres nens, estudiant o ajudant als seus pares en les tasques de la llar.

A les empreses totes elles tenen sistemes informtics, per ja moltes es queden sense treballadors. I en els cotxes, els microones, els telefons i ben aviat els respalls de dents hi podem trobar microcomputadores conectades en xarxa per assegurar-nos una experincia total. L’orgasmatron, aquell aparell inventat per Woody Allen que permetia tenir orgasmes a mansalva amb la nica intervenci d’una mquina sembla que no est pas tan lluny. Tot i aquest, el que s un fets que les empreses de cites prosperen fins i tot en temps de crisi perqu de tant passar-se el temps davant dels ordinadors la gent ja no sap relacionar-se.

Es clar que sense els ordinadors molts dels avenos de la cincia i la tecnologia no serien possibles. Grcies als ordinadors podran curar-se enfermetats gentiques i descobrir-se el codi gentic hum. Grcies als ordinadors podem saber millor com va formar-se l’univers i fins i tot grcies als ordinadors podem fer recreacions aproximades de com fou la Jerusalem de Jesucrist. Se’ns dubte tot aix es ben valus, com tamb ho s el email que ens permet millor comunicar-nos amb els nostres i per suposat la internet: quina gran quantitat d’informaci! Des de qualsevol rec amb l’nic ajut d’un ordinador i una conexi podem accedir a tota la informaci del mn. Aix est tenint un efecte imparable en el desenvolupament de la mateixa informaci que es perfila s’ordena i s’afina d’una forma que ens era desconeguda fins ara.

No hem de parlar tampoc de l’arxiconeguda potenciaci del control que han dut els ordinadors, de la gran millora de la capacitat d’organitzaci que han aportat als estats. Una millora que est permetent un aven radical en tots aquells problemes que per falta d’una logstica adequada semblaven irresolubles: el trffic, el control en temps real dels preu de les mercaderies, la gesti d’una creixent quantitat de dades, que no puguis mangar un llibre d’una biblioteca sense que se’n enterin totes les altres, etc.

Per tot aix, i perqu volem saber una mica millor que sn aquests aparells que tenim a casa i que s aix de la internet tot parlant entre nosaltres sense ms intenci que passar una bona estona xerrant i veient una pellcula hem decidit preguntar-nos per la bondat o maldat d’una tecnologia que la humanitat ha creat i que l’humanitat hauria de tenir el dret de decidir si s bona o s dolenta. SN BONS O DOLENTS ELS ORDINDORS I LA INTERNET PER LA HUMANITAT?