Monthly Archives: novembre 2009

El moviment crata al Camp de Tarragona des de la transici a l’actualitat

Aquest dissabte 21 de novembre a les 7 del vespre segona xerrada del cicle de xerrades de Mmoria Llibertria.

La xerrada del proper dissabte contar amb la presncia de Joan Rosich.

Partint des de la transici, analitzarem el moviment llibertari des d’una ptica local. Farem un reps de totes les experincies al Camp: acci sindical, ateneus, publicacions, etc. fins arribar a l’actualitat.

memria llibertaria

Organitza: Memria de Peix, [email protected]

NO HI PODEU FALTAR!

Moolaad

Cartell de Moolaad

El proper dimecres 18 de novembre a les 20h, al cine-frum que dediquem al cicle de la dona a les altres cultures, veurem la pellcula MOOLAAD, deOusmane Sembene.

Sinopsi:
Coll Ardo viu en un poble afric. Fa set anys, no va permetre que la seva fill fos sotmesa a lablaci, una prctica que li sembla una barbrie. Avui, quatre nenes fugen per escapar-se del ritual de la purificaci i demanen a Coll que les protegeixi. A partir daquest moment, senfronten dos valors: el respecte al dret dasil (el moolaad) i la tradici de lablaci (la salind).

Coll Ardo viu en un poble afric. Fa set anys, no
va permetre que la seva fill fos sotmesa a lablaci,
una prctica que li sembla una barbrie. Avui,
quatre nenes fugen per escapar-se del ritual de la
purificaci i demanen a Coll que les protegeixi. A
partir daquest moment, senfronten dos valors: el
respecte al dret dasil (el moolaad) i la tradici de
lablaci (la salind)

Saharauis, la mirada descubierta

sahara

El proper dissabte dia 7 de novembre a les 19.30h:

podrem assistir a la presentaci del llibre i documental:

“Saharauis, la mirada en el exilio”.

ambds llibre i documental sn el primer projecte de

“La mirada descubierta”. I que ms podem dir? doncs que:

Llibre i documental sn el resultat de combinar un taller de fotografia estenopeica i un taller d’escriptura en un camp de refugiats saharauis a Arglia. En el taller de fotografia els nens cercaven la seva prpia visi, en el taller d’escriptura els “grans” les seves paraules de tot sorgeix el llibre i el documental que en poc ms de 40 minuts exposa amb gran humanisme els grans temes de l’exili, el desert, la llibertat i l’esperana.

Sha de veure! no hi falteu! imprescindible!


Cicle de xerrades “La memria llibertria”

Del 14 de novembre al 12 de desembre
A l’Ateneu Alom

………. PROGRAMACI ……….

Dissabte 14 novembre, 19 h.

Miquel Amors: Moviments autnoms durant la transici

Recorregut per la histria dels moviments autnoms durant els anys de l’anomenada “transici”, les seves lluites i experincies, potencialitats i limitacions… Tot plegat en un context de reestructuraci capitalista que va significar el pas d’una dictadura “clssica” a una dictadura del mercat, per a continuar el procs “desarrollista” ja comenat a l’etapa anterior.

……….

Dissabte 21 de novembre, 19 h.

Joan M. Rosich: El moviment llibertari al Camp de Tarragona des de la transici a lactualitat

Partint del mateix moment histric que la xerrada anterior, analitzarem el desenvolupament del moviment llibertari des d’una ptica local. farem un reps de totes les experincies al Camp: acci sindical, ateneus, publicacions, etc, fins arribar a l’actualitat.

……….

Dissabte 28 novembre, 19 h.

Galo A. Romero: Revoluci social durant lanomenada Guerra Civil

Davant la propaganda governalmental sobre la recuperaci de la memria, que considerem noms una estratgia del poder per a implantar l’oblit sobre els projectes socials que en aquesta poca van qestionar ms directament la dominaci. Volem resaltar els fets ms importants i de carcter revolucionari i autnom de la classe obrera per a extreure conclusions que encara puguessin ser vlides a dia d’avui.

……….

Divendres 4 desembre, 19 h.

Josep Snchez Cervell: Maquis i anarquisme: la resistncia llibertria durant el Franquisme

Resum sobre les formes de resistncia llibertria al franquisme des de la postguerra fins a finals dels anys 50, veient quines eren les estratgies d’aquesta lluita i per qu es va acabar. Partirem d’un marc general fins arribar a un context ms local del que van ser els maquis anarquistes a la provincia de Tarragona.

……….

Dissabte 12 desembre, 19 h.

Dolors Marn: Histria del feminisme anarquista des del 1931

Com a tema transversal en el cicle hem escollit la qesti especfica del feminisme al moviment llibertari, la qual s bastant desconeguda per a la majoria de nosaltres, per pensem que s molt important per tenir una visi encara ms global del que ha estat la histria de les lluites per a l’emancipaci social alhora que toca qestions imprescindibles d’abordar per a dur a terme aquesta emancipaci.

Triptic-Memoria-llibertaria

Memria de Peix

Ten recordes?

Memria de Peix pren forma arran de la inquietud d’uns individus pel que fa al tema de la memria histrica. Veient que la historiografia oficial sempre ha relegat a l’oblit la nostra histria, els fets que ms ens interessen i afecten en la construcci del nostre present, vam decidir posar en marxa aquest projecte per donar veu i treure a la llum la histria dels venuts, reivindicar que sota la “Gran Histria” hi ha la nostra, la dels treballadors, la de les minories, la dels perseguits, els exclosos… i tamb de les lluites d’aquests collectius que construint espais autnoms caminaven cap a la emancipaci social.
Per naltros la mirada al passat no ha de tenir cap tipus de mistificaci ni de nostlgia. Si fem aquest exercici s per a tractar d’extreure les conclusions ms radicals de cada procs histric que puguin servir-nos avui en dia. Tamb per a rescatar de l’oblit aquells fets que han estat totalment censurats o trossejats, de manera que es puguin presentar allats i sense possibilitat d’enteniment per part de la historiografia oficial.
Ara b, creiem que actualment, en el context de dominaci capitalista espectacular, ja no es fa servir la histria com una manipulaci del passat per a justificar el present, sin que es presenta com una mercaderia de consum de banalitats amb l’objectiu de desarrelar-nos de la nostra memria, consolidant la ignorncia absoluta a travs de la imposici d’una histria momificada i apta per al negoci de museus i editorials.
Aix mateix defensem la reconstrucci collectiva del nostre passat i per aix ens oposem a la passivitat davant el relat dels especialistes. La ra d’aix s que la gran majoria del mn acadmic treballa defensant l’ordre establert. Aquesta lectura acrtica del passat limita les possibilitats d’acci emancipadora al present. A l’intentar plantejar una lectura diferent d’aquest passat tractem d’aportar el nostre gra de sorra per a establir un espai poltic autnom avui en dia, intentant descobrir les possibilitats d’intervenci radical a l’actualitat.
Comencem la nostra marxa amb aquest cicle de memria llibertria i tractarem de continuar la nostra tasca organitzant ms activitats d’aquest tipus, en l’edici de materials que ens semblin interessants, amb collaboracions en revistes,…
Estem oberts a treballar amb altres grups o individus que tractin aquest tema.
Per qualsevol cosa que vulgueu: [email protected]

Homenatge a l’anarcosindicalista Josep Alom (1909-1993)

Josep Alom

El proper dijous 19 de novembre de 2009 a les 19 hores se celebrar a la Sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona l Homenatge a Josep Alom, histric militant cenetista de Tarragona (el Catllar, 1909; Tarragona, 1993). Prviament s haur inaugurat un carrer que dur el seu nom a la ciutat de Tarragona. Durant lacte, es presentar Una Utopia, una Esperana. La histria de Josep Alom, publicat per Arola Editors. El seu autor s Ramon Gras i Alom, nt del protagonista i autor dun treball de recerca sobre el seu avi que fou el punt de partida del llibre. Durant el transcurs de la celebraci sexhibir el documental Alom, del mateix autor i que s ha finanat en part mercs a una subvenci del Departament del Memorial Democrtic de la Generalitat de Catalunya. Alom es distribuir amb el llibre publicat per Arola.